On l'aigua torna pedra | Empremtes i senyals
Entrar a la galeriaempremtes i senyals
La vida, a vegades, és sols una paraula que utilitzem per no perdre l'esperança. Per allò on passem hi trobem i deixem senyals, emprestes, petjades.
Encara no tocava, però la dona hi va col·locar un eclipsi a la llum d'aquell dia, la lluna i el sol es miraven amb extranyesa. Un li deia a l'altre... ¡jo no he estat!
Aquell foc corria per les seves venes, la duia a llançar-se des dels cims més alts, a vestir-se de risc, a fer front als fantasmes que es disfressen en el territori de l'art. Passaren els voltors, intentaren usurpar la seva inocencia. Llenegaren i ara sovint la veuen deixar un ram de flors vermelles, damunt la pedra de la mala consciència. Alguns criden per fer saber que ells ja ho havien percebut. Ella va seguir caminant per aquelles drecereson els seus amics li duien brots de confiança. Va ficar dins un sobre els colors primaris i l'escenari que havia trobat als carrers i quan va arribar a l'estudi, l'obrí de pinta en ample. Pàgina a pàgina llegiria els perfums, els sons, l'aroma, el gust, les fites. Li ha tocat les ferides, li ha escollit les senyals una a una, li ha retallat els perfils. Ara cada racó del carrer és seu.
Malena és una lluitadora valenta, una casa d'infinites finestres, envoltada de lliberadores energies.
Per aquest treball ha sabut reflexar en el seu llenguatge:
La simplicitat de les petjades de l'amic a les rajoles,
Les taques de l'artista desconegut a les parets.
Els signes, els símbols de les portes.
Rutes iconogràfiques
que queden a la pell de la vida que es fa en els carrers.
L'altra vida creada a partir d'unes mans invisibles.Xiscó Barceló
el seu nom és malena
Portes amb pintades, graffitis urbans o fragments de murs, es converteixen en el seu "Leif motiv" i actuen com concepte de la seva actual obra. La naturalesa urbana, en estat d'abandó i que el temps s'ha encarregat de "patinar", conformesn la temàtica que s'aprecia que li fascina i interpreta amb una sorprenent realitat, com si els hagués arrencat del mateix lloc, per a traslladar-los al llenç. La ficció arriba a ser més real que la pròpia realitat. És inquieta, atrevida i creativa. Es deixa seduir per la matèria i defineix amb mestratge els espais, per a crear un món de sensacions. Es diu MALENA.
Luis Maraver
Ella té un gran domini de l'ofici. Sap dibuixar i harmonitzar colors i clarobscurs i en les seves obres hi ha una exquisida modernitat sense "enganyifes" ni aixecades de camisa.
Juan Miralles